Ramón Masats
Visit Spain
Sala l’Estrella
Entre 1955 i 1965 Ramón Masats recorre la geografia d’Espanya amb la seva càmera i una obsessió al cap: retratar els tòpics amb els quals la cultura oficial beneïa els valors patrios. Iniciava llavors la seva carrera com a col·laborador de diverses publicacions, i aquest viatge li va permetre el desenvolupament d’una feina innovadora que va revolucionar el trist panorama de la fotografia oficial, encara enredada en la seva dependència dels cànons estètics que l’ordre clàssic imposava a la nova disciplina.
En el temps, la feina de Masats coincideix amb la fi de l’autarquia del Règim de Franco i amb l’obertura dissenyada pel govern amb la creació del Ministeri d’Informació i Turisme (1951), i el Pla Nacional de Turisme (1953). Visit Spain va ser aquest primer missatge que va utilitzar la propaganda oficial.
En aquell temps, encara per desenvolupar la televisió, la fotografia era el vehicle idoni per reconèixer i reconèixer-nos, el reportatge fotogràfic interessava a tots. Els millors fotògrafs eren contractats per descobrir-nos el món sota la seva mirada, el reportatge es va afiançar com a format i la fotografia va aconseguir la seva definitiva exaltació en la celebrada exposició “La família de l’home”, que el Museu d’Art Modern de Nova York, sota la direcció d’Edward Steichen, va celebrar amb tota pompa el 1955.
Aquest mateix any, Espanya va ser admesa a l’ONU, i amb això aconseguia la primera escletxa de presència internacional. La imperiosa necessitat de sortir de l’aïllament autàrquic i de resoldre els greus problemes de desenvolupament, van convertir el turisme en la indústria que possibilitava tot somni de progrés.
El govern va desenvolupar estructures que van facilitar l’arribada de visitants i va traçar plans turístics que van possibilitar el boom de la dècada següent. Es van obrir les fronteres, es va impulsar el transport i es van crear eslògans turístics que definien aquest país com a insòlit o diferent, una diferència centrada en els tòpics de sol, toros, ball i gastronomia a preus sense competència.
En aquest escenari, Masats va emprendre el seu particular recorregut centrat en els rituals castissos i folklòrics que descriu com a tòpics. El seu relat dibuixa una imatge de país atrapat en la pobresa material, laminat en el social i acèrrim en la seva atadura espiritual. El poderós grafisme de les seves fotografies i la particular ironia de la seva mirada van significar la nova impronta de la fotografia documental, en què la personalitat del fotògraf construeix una suggerència més enllà de la mera realitat òptica de la imatge fotogràfica, i la seva interpretació final queda en mans només de l’espectador. Suggeriments fotogràfics que han colonitzat la nostra memòria.
Text per Chema Conesa
Ramón Masats va néixer a Caldes de Montbui el 1931. Va descobrir la fotografia durant el servei militar a través de revistes com Arte Fotográfico. Va decidir inscriure’s en el Cercle Fotogràfic del Casino de Terrassa i en la Societat Fotogràfica de Catalunya com a aficionat més. Va conèixer fotògrafs de la talla de Xavier Miserachs, Oriol Maspons i Ricard Terré, amb els quals va exposar les seves primeres fotografies el 1957. Aquell mateix any es trasllada a Madrid per treballar com a reporter en Gaceta Ilustrada, la major publicació gràfica del moment. Va exposar a Barcelona, Madrid i Almeria. És l’any de la seva explosió professional i d’una collita sobirana en el terreny creatiu. La seva obra sobre els sanfermines comença a donar fruit en forma d’imatges inoblidables i la seva pertinença al grup AFAL liderat per Pérez Siquier li obre camins de reconeixement a Europa. Ingressa a la Reial Societat Fotogràfica de Madrid on impressiona la força personal i creativa del seu treball. Recorre Espanya amb encàrrecs per a publicacions com Gaceta Ilustrada, Mundo Hispánico i Ya. Crea juntament amb Ontañon, Cualladó, Paco Gómez, Leonardo Cantero i Rubio Camín el grup La Palangana, una mena de sucursal castissa i contestatària de la fotografia oficial, potser l’eco madrileny de l’operant grup AFAL. El 1962 publica el llibre Neutral Corner (Lumen) amb textos d’Ignacio Aldecoa que va suposar un hit editorial per la seva excel·lent conjunció de literatura i llenguatge fotogràfic. Un llibre en què va explorar el món del boxeig en clau sensorial. L’any següent publica un compendi del seu treball sobre els sanfermines. Amb ell rep el premi Ibarra al llibre millor editat. També es produeix el primer contacte de Masats amb el món del cinema al qual més tard dedicaria la seva atenció. Es tracta del curt La Sort, un documental escrit per Mario Camus sobre el món dels jocs d’atzar en el qual intervé Masats encarregant-se de la fotografia.
El 1964 publica Velles Històries de Castilla la Vieja, amb textos de Miguel Delibes. Aquests tres llibres constitueixen el màxim llegat d’aquesta primera etapa de Ramón Masats en la seva trajectòria com a renovador del llenguatge fotogràfic del reportatge. Des de 1965 i fins al 1981 es va dedicar a la realització de cinema i televisió. D’aquesta etapa destaquen els documentals “El que ensenya”, “La Espanya dels contrastos” i “Canàries: un paradís sorgit de les aigües”, premiats en diversos certàmens. Per a Televisió Espanyola dirigeix també les sèries “Conegui vostè Espanya”, “Els rius”, “Si les pedres parlessin” i “Arrels i música” entre les més conegudes. Pel cinema realitza el llargmetratge “Topical Spanish”. La seva tozuderia solitària i independent el fa tornar al món de la fotografia per realitzar amb l’editorial Lunwerg tota una col·lecció de llibres entre els quals destacaríem “El nostre Madrid”, “Espanya diversa”, “Al Andalus” i “Toro”. En aquesta nova etapa escull el color com a suport. Les seves fotos responen ara al nou registre que imposa el cromatisme. La força narrativa de la seva etapa anterior en blanc i negre es transforma en sincrecions de color i forma. El 1999, li dediquen la seva primera exposició retrospectiva al Cercle de Belles Arts de Madrid. El 2001 li atorguen el premi de fotografia de la Comunitat de Madrid i el 2004 el Premi Nacional de Fotografia.