Dita Pepe
Self Portraits 1999 – 2023
Dita Pepe va començar la seva sèrie d’autoretrats el 1999 amb una fotografia d’ella i la seva amiga íntima Sarah. Ja en aquell moment va formular el concepte bàsic de tota la sèrie, que ha estat elaborant durant vint-i-cinc anys amb intensitat variable i que desafia la idea convencional d’un autoretrat.
Per a Dita, no és només un mitjà per conèixer-se a si mateixa. És més, i principalment, una forma de conèixer gent interessant i diversa al seu voltant. De manera honesta i humana, intenta conèixer el destí de cadascun dels seus models i veure el món amb els seus ulls, sentir el seu espai vital i formar-ne part. Al final d’aquest procés, sovint llarg, es crea una fotografia que representa la seva culminació, una mena de record dels temps passats junts.
Les fotografies de Dita Pepe solen tenir un toc teatral i poden semblar-se a la fotografia de moda. No obstant això, darrere d’aquesta efectivitat s’amaguen moltes qüestions existencials importants. Preguntes que probablement tots ens fem de tant en tant: “Per què la meva vida és com és?”, “Com viuria si…?”
Les fotografies revelen sorprenentment molt sobre la pròpia autora. A vegades la veiem com una jove de vint-i-sis anys, en una altra foto com a esposa, filla, amiga, companya o mare de les seves filles Ida i Ela, que van creixent poc a poc. Dita viu amb els seus autoretrats, hi inclou la seva família i la seva vida. Així ens permet endinsar-nos en el seu propi diari, ser i destí.
Dita Pepe (República Txeca)
Dita és una fotògrafa compromesa principalment amb projectes fotogràfics de llarga durada que impliquen dones que viuen en la societat contemporània. Aborda aquest tema com a documentalista de recerca, explorant de manera sistemàtica qüestions socioculturals relacionades amb la identitat i el gènere, incloent la seva pròpia identitat. Percep el mitjà de la fotografia com una forma de comunicació i de teràpia.
El seu llibre de tesi, Borders of Love, va ser nominat el 2022 per al Premi Magnesia Litera. Ha col·laborat en diversos llibres premiats, com Misses, Love Yourself, Self-Portraits, Voices of Women: Australia, Women on Women, Intimacy i Resilient Society. En col·laboració amb l’escriptora Jana Poncarova, l’editorial femenina va publicar Les nenes de la Primera República i, aquest any, Habitacions pròpies. A més, treballa estretament amb el seu marit, el fotògraf Petr Hrubes.
Dita porta més de vint anys treballant com a professora a l’Institut de Fotografia Creativa de la Universitat de Silèsia a Opava.
Amb la col·laboració de:
