“He vist coses que no creuríeu…”

Amb aquestes paraules comença el viatge del Revela’t 2025. Un viatge que pren com a punt de partida l’icònic monòleg Tears in Rain de Blade Runner, on el replicant Roy Batty (Rutger Hauer) parla d’experiències úniques condemnades a desaparèixer, com llàgrimes sota la pluja. Qui no s’ha sentit així alguna vegada? Testimoni de què és extraordinari, sabent que potser ningú més ho veurà?

Així entenem la fotografia analògica: com un acte de resistència i de memòria en un món saturat d’imatges que s’esvaeixen. Durant gairebé dos segles, ha estat el mirall de la nostra existència: rostres, paisatges, idees, emocions, desitjos… Tot allò que ens fa humans.

Avui, en un present on la intel·ligència artificial difumina les fronteres entre el real i l’imaginat, ens preguntem: encara podem sorprendre’ns? Nosaltres creiem que sí.

Per això, aquest any, cada exposició serà una finestra oberta a mons que semblen somiats, però que són ben reals…

Arribem a aquesta tretzena edició amb la mateixa passió que el primer dia i amb el desig de continuar molt més enllà. No ha estat fàcil. El camí d’enguany ha estat ple d’obstacles —sobretot econòmics— i no podem amagar que el futur del festival és incert. Si les condicions no canvien, potser el Revela’t s’esvairà també, com aquelles llàgrimes sota la pluja.

Però avui no parlem de comiat, sinó de celebració. Perquè hem arribat fins aquí. I mentre ens sigui possible, continuarem fent que la fotografia analògica encara ens pugui fer qüestionar moltes coses.

Tant de bo el futur ens tracti com la Tyrell Corporation va fer amb la Rachael (Sean Young) … I ens deixi continuar fent el festival algunes temporades més.