Carlos Canal
Archivo Sombra
La fotografia, en la nostra cultura, està íntimament lligada als records, la memòria i l’oblit. Els records són moviments del cor que es reviuen a través dels sentiments interns, mentre que la memòria actua com una reacció més freda, deslligada de l’emoció i arrelada a l’inconscient. El fotògraf Carlos Canal utilitza la fotografia com una interfície que connecta l’ésser interior amb el món exterior, qüestionant la realitat i evidenciant que els seus principis bàsics s’assemblen als de la vida.
Per a un fotògraf, l’arxiu és més que una col·lecció de documents: és un registre de rastres, trobades i fragments de vida que perduraran en la imatge, resistint-se a l’oblit. L’arxiu, vinculat a la destrucció i la mort, representa una cronologia de vides ja viscudes, un espai d’origen i fi, ple de secrets i ombres. Archivo Sombra emergeix d’aquest lloc ocult on es guarden moments capturats per vèncer l’oblit. És un exercici de resistència que exterioritza allò adormit pel pas del temps. Així, la fotografia esdevé un diàleg entre la llum i l’ombra, la realitat i la ficció, la memòria i l’oblit, la vida i la mort.
Per al comissari de Archivo Sombra, Rafael Doctor, l’exposició presenta un retaule únic de Carlos Canal que revela fragments vitals adormits en negatius, ara ressorgits com ombres del passat.
Carlos Canal (Grajal de Campos, Lleó).
És metge, fotògraf i docent. El seu treball explora la relació entre la fotografia, la identitat i la memòria.
Des de 1984 desenvolupa una obra multidisciplinària que integra la imatge com a mitjà d’expressió i teràpia, destacant el seu projecte Recuperar la luz, pioner en l’ús de la fotografia amb pacients de leucèmia.
Ha estat comissari i director del festival Fotomanías i ha exercit com a docent en universitats com la Complutense, l’Autònoma i l’Europea de Madrid, així com a la Goldsmiths University of London.
Des del 2014, aprofundeix en els usos terapèutics de la imatge.
La seva obra recent, Archivo Sombra, reuneix més de cent imatges que exploren la dualitat entre memòria i oblit, llum i ombra, mostrant el seu interès pels vincles emocionals i la introspecció. L’exposició ha estat presentada en espais culturals com El Palacín de Lleó i la Sala Rivadavia de Cadis, consolidant la seva trajectòria artística i pedagògica.
