Laura Aubrée i Ramsés Silva
De la luz a la materia
L’obra de Laura Aubrée i Ramsés Silva busca explorar la relació entre la imatge, la matèria i el temps, tot establint un diàleg entre la fotografia primigènia i el cinema experimental. La seva proposta transcendeix la mera captació de la realitat per convertir la imatge en un espai de reflexió sobre la memòria, la identitat i la sacralitat.
El projecte s’endinsa en el procés alquímic de la creació d’imatges, on la llum es solidifica sobre el vidre i el temps es fragmenta en emulsions. En aquest sentit, no es tracta només de documentar o representar, sinó de qüestionar com percebem i experimentem la imatge. La seva obra trenca amb la linealitat del temps, generant un espai on el passat i el present es fusionen, convidant l’espectador a detenir-se dins de la imatge i habitar-la com si fos un somni o un record.
Un altre aspecte essencial és la relació entre imatge i sacralitat. La instal·lació presenta la creu no com un pes o un símbol fix, sinó com una possibilitat oberta a nous significats. La pregunta central que emergeix és: què considerem digne de ser sagrat i quines històries escrivim en els símbols que heretem? En aquest sentit, l’obra esdevé un palimpsest, una capa sobre capa de significats en constant transformació.
Així, l’exposició funciona com un espai liminar, on la fotografia i el cinema es dilueixen, i on la matèria i l’esperit es troben. És una experiència immersiva que convida a la contemplació i a la reflexió sobre la pròpia naturalesa de la imatge i el seu poder per interpel·lar-nos.
Laura Aubrée ( Brest, França) i Ramsés Silva (Badajoz)
Treballen en col·laboració com a fotògrafs des del 2023. La seva pràctica artística sorgeix de l’exploració de la imatge experimental, desafiant els límits entre la fotografia estàtica i el moviment cinematogràfic. Mitjançant una combinació de tècniques aparentment oposades, com el col·lodió humit i el cinema argèntic, creen paisatges visuals distòpics en els quals les seves instal·lacions donen una nova semàntica a les imatges.
En el seu llenguatge visual, la fotografia no és només una imatge, sinó també un objecte físic que transita la frontera entre allò inert i allò animat. La seva obra atorga al col·lodió un espai íntim, convidant a “creuar” més enllà del perceptiu i obrint una nova dimensió per al cinema, que emergeix com un palimpsest de significats en constant evolució. Aquesta aproximació converteix la seva creació artística en un diàleg entre el passat i el present, la matèria i l’experiència visual, explorant els límits de la imatge i la seva capacitat per transformar-se i transformar-nos.
En col·laboració amb
