Les postals serveixen com a narratives de la memòria del viatger, ja que evoquen regnes de felicitat i benestar, llocs ideals on tot és perfecte, on tot està dissenyat per satisfer les necessitats d'aquells que fugen de la realitat quotidiana. Per aquest motiu, les postals no són res més que promeses visuals d'una terra promesa, senyals i garanties d'un paradís creat per satisfer les experiències i els somnis dels turistes.

Com a destinació tradicional del turisme europeu des de finals del segle XIX, les Canàries han reforçat la seva condició de destinació afortunada, promocionant el seu clima i paisatges únics a través de la publicitat amb l'objectiu de construir un imaginari distintiu que recrea i reforça aquesta ficció paradisiaca de l'arxipèlag orientada al turisme.

L'exposició "Falsos lugares perfectos" explora els processos que hi ha darrere de la creació de la imatge fotogràfica i turística de les Canàries a través d'una anàlisi crítica de tres projectes editorials diferents vinculats a tres períodes històrics distints: la col·lecció de postals fotogràfiques produïdes pel fotògraf alemany Otto Auer (dècada de 1920 i de 1930); les obres del francès "fotògraf de paisatges i editor d'art" Philippe Martin (els anys 1950 i 1960); i la col·lecció de postals canàries publicades per John Hinde Studios a Dublín (els anys 1970).