Durant la seva infància, el desert californià (amb els seus canals de formigó i roques) va servir de refugi davant dels conflictes familiars i la mort del seu pare: un lloc físic d'escapada que, amb el pas dels anys, es va convertir en un espai mental.

Dècades més tard, l'autora torna a aquests mateixos llocs com a mare: ja no fuig del present, sinó que es dirigeix cap a un passat que continua canviant i mai deixa de ser reescrit. Més enllà de la memòria i la fantasia, es declara narradora poc fiable i transforma les restes de la seva història en una nova ficció fotogràfica, una escapada dels fets cap a la seva pròpia versió d'aquests.

El títol recorda l'advertiment de la Reina Blanca a l'Alícia: un record que només funciona a la inversa és un record de mala qualitat.