Després d'anys d'allunyament, aquest projecte reconstrueix nou anys de relació de l'autor amb el seu pare, una relació marcada per l'addicció a l'heroïna – una substància que esdevé la seva pròpia forma d'escapament.

La sèrie combina retrats i natures mortes al·legòriques dins d'una estructura rítmica que pretén transmetre el paisatge emocional dels nuclis familiars que conviuen amb l'addicció: les tensions sota la superfície, els alts i baixos, les calamitats ocasionals.

L'obra també reconeix el paper anteriorment infravalorat de la mare, que va criar la família sola durant l'absència del pare, mentre que la fotografia esdevé, per a tothom, una manera diferent d'escapar del silenci familiar i d'avançar cap a la conversa.