Jean-Marc Caimi & Valentina Piccinni

Hi ha connexions entre totes les formes de vida que ens permeten percebre la sincronia i diacronia entre els camins de vida dels mons animal, humà i vegetal. Hi ha línies de temps que, encara que segueixen cicles de diferents durades, s’uneixen en la dimensió del present. Mentre que les conseqüències del canvi climàtic cada vegada més evident estan alterant l’equilibri del planeta, viatgem a una regió encara verge i presenciem una increïble resistència natural. Aquesta recerca desencadena un curtcircuit entre l’existència aparentment perpètua de la naturalesa ancestral i la transitorietat dels éssers humans, i convida a reflexionar sobre la percepció del canvi, el naixement, la mutació i la mort.

Caimi & Piccinni han construït la seva recerca visual en forma de díptics, per a convidar al/l’ observador/a a qüestionar les connexions i contrastos entre els microcosmos que habiten la naturalesa, centrant-nos en un territori únic a Europa, Umbria, conegut per la seva biodiversitat i condicions climàtiques específiques. Una terra dura i pura que revela boscos pristins i éssers humans centenaris, on el temps sembla tenir les seves arrels més profundes i és possible percebre l’equilibri original ara rar. On “res ve del no-res” i els ressons dels ancestres encara ressonen.

Centrar-se en existències simples i documentar aquests microcosmos és un instrument per a crear consciència sobre una forma diferent de concebre el creixement i el desenvolupament, obrint el camí a la reflexió sobre noves perspectives per a construir el futur.