Eleanor Antin
100 Boots
Can Baylach
“100 Boots” és la versió dolça d'”On the Road” de Jack Kerouac.
D’alguna manera, les imatges que no van arribar a la peça final eren massa dramàtiques, massa polítiques, suggeridores d’altres significats. Així que van quedar en impressions fotogràfiques, no postals, i es van guardar en l’estudi de Antin, on van quedar oblidades durant 50 anys. Entre elles hi havia imatges de les aventures de les botes a Nova York, quan es van mudar al MOMA i que es van exhibir en el museu en 1973 i mai es van tornar a exhibir.
“100 Boots” és un diari de viatge, un llibre d’aventures, un àlbum de fotografies de botes de goma estratègicament col·locades en diversos escenaris americans. Un projecte de mail-art, en el qual Antin, envia aquestes postals a uns 600 destinataris durant dos anys replantejant el concepte d’obra única.
Eleanor antin (1935, els Estats Units)
Una figura crucial en la història de l’art escènic, Eleanor Antin és una de les artistes més prolífiques de les últimes tres dècades, movent-se lliurement en moltes formes de mitjans, incloent-hi art en viu i instal·lació, cinema independent, fotografia, vídeo, dibuix, pintura i escriptura.
Començant com a artista conceptual en la dècada de 1960, Antin ha exercit un paper formatiu en l’expansió de l’art feminista utilitzant formes narratives no tradicionals, com a biografies, autobiografies i alter-egos o persones.
La relació nòmada de Antin amb aquests diferents tipus de mitjans li ha permès explorar els veritables problemes i idees que la involucren principalment: exploracions de si mateixa, gènere, raça, cultura i identitat jueva.
Amb la col·laboració de MACBA
