Damian Diaconescu
Transhumance (16mm film)
Cal Garbat, S2
La transhumància es manifesta com una de les modalitats més intrincades del pasturatge, englobant en la seva evolució el desplaçament estacional i alternatiu dels ramats cap a pastures de muntanya i planura. Els Carpats de Valàquia, juntament amb l’extensa plana del Danubi, van conformar un dels escenaris de major rellevància per a les manades transhumants.
El pastor transhumant, potser el més desafiament entre els seus congèneres, es troba sempre en moviment, sigui a l’estiu o a l’hivern, ja sigui a peu, en el fred o en la calor, a la neu o sota la pluja, resguardant el seu ramat de malalties, feres o éssers humans.
Ell és el renyit més íntim de les muntanyes, els boscos i les fonts, l’amic perenne dels senders inacabables; incansablement transita per les planures ancestrals, des de la muntanya fins al mar i viceversa, en un vincle sempitern amb els habitants dels turons i planures, a l’empara de la seva grey de xais.
Damian Diaconescu (director cinematogràfic, director de fotografia, muntatge cinematogràfic). Als 5 o 6 anys té el seu primer contacte amb la fotografia al laboratori del seu pare. La seva infància transcórrer entre fotografies i pel·lícules al cinema de Bălceşti (Romania), sent el seu pare el cap de la secció cinematogràfica del districte d’Olteţul, que abastava 30 comunes i la ciutat de Bălceşti, seu del districte.
Forma part activa del club de fotografia i laboratori del seu institut.
Entre 1976 i 1980, participa en diverses edicions del “Festival Nacional Estudiantil d’Art Fotogràfic”, obtenint el títol de laureat el 1978. Membre del cineclub CFR 1979-1981. “Els somnis d’Eva” (sèrie fotogràfica). “Testimonis Argèntics” (sèrie fotogràfica) Timisoara 2018.
Desenvolupa algunes tècniques personals úniques en fotografia analògica:
“Aquestes noves imatges són sorprenents, ja que encapsulen tota la història de la fotografia, des de la meravella dels seus inicis fins als experiments i rebel·lions de totes les avantguardes…” Stefan Dorel Găină Gerendi
“Les imatges de Damian Diaconescu apareixen i es desfan lentament, com en una mena de processó sagrada. L’absoluta originalitat de les tècniques de modelat en plata de les formes, confereix una dimensió plàstica sense precedents a les seves obres, una fascinant suggerència de simplicitat arcaica…” Gheorghe Şvaiţer
Amb la colaboració de