\u00abEl cam\u00ed cap al cim \u00e9s, com la marxa cap a un mateix, una ruta en solitari\u00bb.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/em>Alessandro Gogna (It\u00e0lia, 1946).<\/em><\/p>\n

S\u00f3n molts els que venen a la muntanya intentant assolir l’impossible. Recorren el cam\u00ed a pas lleuger, sense aturar-se, sense apartar la mirada del sender, pensant \u00fanicament a assolir el cim, com si conquerir la roca fos possible.<\/p>\n

Creen posseir dins seu l’esperit salvatge de la muntanya, per\u00f2 a la muntanya no s’hi pot enganyar. Potser no entenen que la conquesta real es realitza per dins, i que rec\u00f3rrer aquests senders a soles, amb un mateix, els porta pas a pas, a trav\u00e9s d’un llarg cam\u00ed interior, cap a un dest\u00ed m\u00e9s elevat que els propis cims.<\/p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_4″ _builder_version=\u00bb4.19.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/revela-t.cat\/2023\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Almeida-portrait.jpeg\u00bb title_text=\u00bbAlmeida- portrait\u00bb force_fullwidth=\u00bbon\u00bb _builder_version=\u00bb4.20.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||0px||false|false\u00bb custom_padding=\u00bb||45px||false|false\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text module_class=\u00bbtext2″ _builder_version=\u00bb4.20.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb0px||0px||false|false\u00bb custom_padding=\u00bb0px||90px||false|false\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]

Eduardo Almeida (1985, Zamora)<\/p>\n

Perdut en la resson\u00e0ncia latent de les muntanyes, en la seva immensitat aclaparadora i en els freds cims coberts de gel i neu, on l’esperit flueix com l’aigua entre les roques i s’allibera de la pres\u00f3 imposada, \u00e9s potser all\u00e0 on troba el que va creure perdut. \u00c9s all\u00e0 on renasquem i on la nostra petitesa davant del m\u00f3n ens recorda quin \u00e9s el nostre veritable lloc i all\u00f2 del que som part immanent.<\/p>\n

\u00c9s en el viatge dels n\u00favols, en la seva bellesa ef\u00edmera, \u00e9s en les seves formes i eleg\u00e0ncia on trobo l’equilibri que acaricia les muntanyes, que juga amb les textures a la pedra, amb la llum als valls i amb el reflex dels llacs.<\/p>\n

\u00c9s en els boscos tancats i en els seus camins, \u00e9s en la seva penombra, on troba el misteri que alimenta la seva curiositat. En la caiguda lliure de la cascada, en el seu ser\u00e8 bram convertit en seda blanca, \u00e9s all\u00e0 on troba l’aut\u00e8ntic silenci, on troba la veritat atemporal. \u00c9s en el tronc tor\u00e7at de l’arbre adormit enmig de l’estepa, en la seva solitud centen\u00e0ria, \u00e9s en el record de milers de postes de sol, on troba la saviesa.<\/p>\n