Cúmulo

Viure en una illa té les seves coses. Per a alguns, aquestes coses són limitacions i per a uns altres són possibilitats. Límits de moviments, però possibilitats de parar i poder pensar.

Aquesta percepció que existeix en la idea d’illa és única, però, segons la mena de persona té un efecte o un altre. Un efecte que se sol sentir a través del paisatge que d’alguna manera, no se sap com, travessa al que l’observa i sent.

Moltes persones senten ràpidament una connexió amb el ritme de vida d’un lloc com aquest, sentint un vincle molt fort, sobretot amb el paisatge que exerceix de vehicle per a sentir aquesta estranya percepció del temps que habita estancat aquí, a l’illa.

Molts altres senten una estranya pressió, un aclaparament respecte a l’entorn i al paisatge que, sense ells voler-lo, genera una inquietud en les seves ments que l’únic efecte que els crea és el de voler marxar, buscant llocs on hagin majors distraccions i passatemps.

Daniel Fleitas

Lanzarote, Illes Canàries

És un fotògraf interessat en els reflexos i indicis de la cognició humana exposats en el paisatge. En un món en el que no tenim temps i en el que sembla que aquesta aptitud de la nostra societat es veu encegada per la necessitat de fingir de l’ésser humà davant el que va succeint al nostre voltant.

Ens hem acomodat. En aquest punt de confortabilitat és on se situa el fotògraf, explorant els resultats d’aquestes accions que ocasionem en el nostre territori.