APO


APO-
Prefix procedent del gr. apó, lluny de, separat de: apocárpic.

En resposta al nombre creixent de casos de COVID-19 durant la pandèmia de 2020, el Govern espanyol va declarar l’estat d’alarma el 14 de març de 2020, que va comportar com a principal mesura la imposició d’una quarantena nacional per reduir els contagis.

Aquesta quarantena obligava a tots els ciutadans espanyols a mantenir-se tancats a les seves residències habituals, exceptuant diverses situacions, com adquirir aliments i medicines, acudir al lloc de treball o atendre emergències.

El 28 d’abril es va anunciar el Pla de desconfinament d’Espanya, que consisteix en quatre fases en què es redueixen de manera gradual les limitacions del confinament.

Apo és el treball d’una representació d’aquest període de confinament, que consta de 48 imatges a manera de retrats que vaig estar captant des de l’entrada de casa meva. El conjunt és una instal·lació que deixa constància d’aquest moment tan particular, i que mostra una porció de com era la vida durant el confinament. Una nova forma de viure marcada per les distàncies.

Bruno Daureo

Palma de Mallorca

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat pública de Barcelona, ​​és un fotògraf nascut a Espanya que compagina la docència amb els encàrrecs fotogràfics i la realització de projectes personals.

La seva curiositat per les diferents formes d’interpretar la vida l’ha portat a conèixer diferents comunitats i a descobrir nous territoris que ha documentat sota la seva mirada. Els seus treballs mostren com les persones es relacionen entre si, com interaccionen amb el seu entorn social a partir de l’exploració de temes relacionats amb els estereotips, les construccions socials o les aficions, com trets que ajuden a construir la mateixa identitat de cada individu.

D’altra banda, des de 2008 segueix fotografiant el mar que el va veure créixer, generant imatges que conviden a la meditació. Un mar en imatges, que a través de la repetició i la constància creen un vincle identificable amb l’autor. El paisatge com a representació deconstructiva de la imaginació que va conformant gradualment una memòria, i constitueix una biografia de cada persona que es troba en contínua mutació. D’aquesta manera, el paisatge que ens veu créixer es troba molt present en la nostra memòria. Un paisatge que apareix i desapareix quan menys ho esperes.

Alguns dels seus treballs com; Tòquio, Love is in the air, Paisatges que et fan tornar, Fog in the mind, Hunter and metonymy, El Portal, L’espai absent, han estat exposats i / o seleccionats en diferents llocs com: Photo revelacions de Photoespaña, Art <30, Sala Parés, Casal Solleric, Cercle de Belles Arts Madrid, The Telegraph, The Independent, entre d’altres.