Weaving humanity


Si la humanitat fos un teixit, els éssers humans seríem els fils, i el teixit serà tan resistent com ho sigui el fil més feble. Vivim en una era on com a espècie estem més entrellaçats que mai. Encara que la globalització sigui una de les causes, és possible que també sigui la solució dels reptes imminents.

Els centres d’educació com les universitats juguen un paper important en això, teixint un retrat de cooperació i entesa mútua. “Weaving humanity” reflecteix l’entorn multicultural en el qual vaig estudiar. Els participants són estudiants de la DTU (Copenhague) de diferents nacionalitats: Índia, Estats Units, Noruega, Espanya, Xina, Dinamarca, Irlanda, Kurdistan, Islàndia i Nepal.

Aitor Arruti (Euskadi)

Dins la seva educació com a enginyer mecànic es va familiaritzar amb el procés iteratiu de dissenyar, prototipar, provar i tornar a començar. És possible que el seu interès cap a la fotografia analògica vingui d’aquí. Intenta que la tècnica emprada no sigui únicament el mitjà, sinó una cosa que accentuï el missatge, més enllà de la bidimensionalitat del paper imprès.