Terrae

Terræ, l'obra visual de les seves vivències a la gèlida Islàndia, l'ha tornat a l'aparador. Manel Armengol (Badalona, 1949), un dels grans de la fotografia contemporània, ha plasmat en aquest volum la síntesi de dos desitjats viatges a la fascinant illa nòrdica, que va recórrer de dalt a baix i li va deixar una empremta profunda. D'ells en van sortir les imatges per a dues exposicions, en blanc i negre i gran format, que han servit ara per a aquesta reflexió, en forma de llibre, sobre la immensitat de la natura. Natura en estat salvatge, nua i inhòspita, amb paisatges mítics i impactants.

La Terra i els elements naturals, com reconeix el mateix Armengol, focalitzen més que mai l'interès de l'autor, que fa temps que va abandonar la fotografia d'acció per dedicar-se a l'observació d'espais i llums en silenci. 

En el cas d'Islàndia, va significar la realització d'un somni mitificat amb el temps, d'haver llegit Jules Verne i el seu Viatge al centre de la Terra. El seu primer viatge, però, va ser circumstancial: "Hi vaig anar per un encàrrec, i em vaig trobar una illa absolutament nua, gairebé deshabitada, amb constants canvis meteorològics en qüestió de minuts", explica. Un paisatge feréstec que el va remetre a "una memòria ancestral, de quan la Terra estava pràcticament despoblada". A Namaskard, recorda, va tenir una revelació: "Una nit que no podia dormir em vaig acostar a un bullidor d'aigua sulfurosa, on cada mig minut, amb una cadència continuada, notaves les bufades de vapor. Vaig tenir la impressió de sentir respirar la Terra". 

                                                                                                                                                                              Text de Martí Benach

Manel Armengol

Els treballs fotogràfics de Manel Armengol, desenvolupats al llarg de 40 anys de dedicació professional, abasten un considerable ventall temàtic resultant de diverses etapes vitals. S’inicià en la fotografia de foto-periodisme amb el conegut reportatge de la manifestació per les llibertats de 1976 a Barcelona, i amb les seves estades com a corresponsal als Estats Units i Xina dels anys 70.

A rel d’un accident que l’aparta de l’activitat periodística explora diversos territoris temàtics que van  de la fotografia nocturna amb les xemeneies del terrat de La Pedrera, conjunt de caràcter oníric i introspectiu, a una aproximació íntima a la Natura amb les sèries Herbarium i Terrae.

En el decurs de la seva trajectòria ha simultaniejat la realització de temes del seu interès personal amb la producció de treballs d’encàrrec per a editorials i clients privats.

Fotografia de Hallgrimur Arnarson 

Ha tingut nombroses exposicions a galeries i institucions. La seva obra està present a fons i col·leccions privades i públiques. 

Lloc: Museu Arxiu Municipal de can Banús. Marqués de Barbarà, 9. Vilassar de Dalt