SCISÍFQUÍMICS: Cardadors de llana

Amb el Joan hem evocat sovint les pells curtides dels indis nord-americans del segle XIX, per explicar els «efectes» del col·lodió humit... Els mateixos indis que eren reacis a ser retratats perquè consideraven que la fotografia tenia el poder de robar-los l’ànima. 

Desconec si els “cardadors de llana” s’han enfrontat al mateix procés amb algun temor d’aquest tipus, però en el seu cas m’atreviria a dir que la llegenda s’ha fet certa, perquè les fotografies del Joan tenen la capacitat de “robar l’ànima” del retratat i de treure a la llum tota la seva potència interna, aquella essència que aflora, nua i definitiva, quan desapareix tota superfície. 

L’essència del cardaire humil de la llana, del que no vol gallejar i que fa feina en silenci de manera tan honesta com necessària. Són els que “no volen sortir a la foto”; personatges de pedra picada a prova d’inclemències de tot tipus, indestructibles com els marges segarrencs, sovint poc visibles, però que ens marquen el camí...

Maria Garganté

 

Joan Porredon

Joan Porredon Bernaus neix a Cervera (Lleida) l’any 1964. En els seus jocs solitaris d’infantesa anava alimentant el seu imaginari i als dotze anys ja havia decidit que volia ser director de cinema. Aquella decisió va marcar la seva adolescència perquè dedicava la major part del seu temps a formar-se entre llibres, revistes i una càmera de Súper8 mm fins que arribà el moment d’iniciar estudis de tècnica cinematogràfica a l’escola EMAV de Barcelona.

Mentre estudiava, li va sorgir l’oportunitat d’incorporar-se a la incipient Televisió de Catalunya com a operador de càmera. La feina l’apartà del món cinematogràfic, però alhora li afavorí el desig de treballar la imatge més pausadament i reflexivament,  en contrapunt al que feia, dia a dia, a la televisió.

Aviat començà a experimentar amb la fotografia i no triga massa a treballar en mig format i a manipular una càmera de plaques. L’any 1990 va fer la seva primera exposició i, tant de manera individual com en projectes col•lectius, no ha deixat mai de mostrar la seva feina fotogràfica. 

Quan arriba el moment, entra de ple en la tecnologia digital. L’aprofundeix al màxim fins que s’adona que li provoca un alt nivell de productivitat estressant equiparable al de la televisió. Diferents circumstàncies l’ajuden a prendre la decisió de desdigitalitzar-se i torna a sentir el cuquet per la càmera de gran format. Entre placa i placa, li surt l’oportunitat de tenir un contacte directe amb la tècnica del Col•lodió Humit, l’any 2011. Des d’aleshores, totes les seves energies fotogràfiques s’han concentrat en aquesta tècnica del segle XIX. Una tècnica que l’omple molt i que, amb una investigació constant, el transporta en aquells moments d’infantesa i als jocs en solitud: amb la imaginació oberta i tot un món per descobrir... 

http://www.joanporredon.com/

Lloc: Fàbrica de Cal Garbat. Mossén Jacint Verdaguer, 8. Vilassar de Dalt