Ànima 2.0 - Investigació i Col·leccionisme

L'Insectari o la Bellesa Cautiva

Amb peces rescatades dels Encants o de les Rambles on es venen com a souvenir o per decoració. Iinsectari vol anar més enllà de l'afany de l'home per conquerir, posseir i moltes vegades destruir la bellesa que no els pertany com diminutes, perfectes i delicades peces d'art que la natura ens ofereix. Insectari forma part del projecte "Ànima" que pretén ser una reflexió sobre el tracte de l'home com a presumpte "rei de la creació" que infligeix ​​a la resta d'éssers vius.

A propòsit d'Ànima ...

Mort sobre la mort.

La vida i la mort són espais antagònics que l'home s'esforça per diferenciar. Entre els humans, la barrera que delimita l'espai dels uns i dels altres és una làpida. Els tornem a la terra embolicats i protegits perquè aquesta no els integri en els seus orígens, trencant el cicle natural.

Al llindar d'aquesta terra de ningú o només terra d'ells, mantenim la constatació de la seva presència física davant la incertesa del nostre record.

Desconfiar de la nostra memòria és clau per entendre com construïm la història. El plàstic és la barrera per cosificar l'animal aliment. El cadàver es converteix en objecte nutrient. I és la mortalla transparent, en substitució de la seva pell, la que ens permet veure la seva carn entre els reflexos de fluorescents i sentir la seva freda consistència com a preludi de la seva ingesta. Però no només l'home s'alimenta de carn. També de bellesa i de coneixement, sovint enllaçats per l'experiència gairebé mística de la ciència, perquè no hi ha res més bell que el descobriment i tan cruel com la investigació. I tots sabem que la bellesa és fràgil, efímera i fugissera. Difícil repte atrapar quan ens neguem a reconèixer que aquesta és bella per la seva delicadesa, pel seu misteri i per la seva brevetat. Curiosament, l'home, incapaç de capturar-se a si mateix per preservar el seu bé més apreciat, captura la vida d'altres éssers per posseir-la. El resultat, una col·lecció de cadàvers, miralls desdibuixats del que eren i del que, sense voler, serem. Hi ha un acte gairebé repetitiu en els col·lodions de Lola Montserrat. Una segona litúrgia en el col·leccionisme, sense dissimular del que són, ombres del que van ser. Incapaç de ressuscitar, la fotografia, els dóna una segona oportunitat de vida eterna. Tan incerta i imperdurable com la primera, però menys cruel i injusta. Una mort sobre la mort.

                                                                                                                                                                                        Faustí Llucià 

Lola Montserrat

Fotògrafa, experta en tècniques fotogràfiques del segle XIX i en tractament digital de la imatge, es va llicenciar en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, exercint com a metge fins el 1988, any en que va reorientar la seva vida professional cap a la fotografia.

Aquest mateix any entra a formar part de l’equip docent de l’escola IDEP, on impartirà diferents cursos itallers de tractament digital de la imatge, tècniques antigues i tècniques alternatives.

Compaginant-ho, entre d’altres, amb col·laboracions amb la Fundació La Caixa, la Casa Golferichs, la Universitat Politècnica de València, Fotoespai B.C.I.......

La seva obra ha estat exposada en nombroses ocasions en exposicions individuals i col·lectives, tan a diferents espais de Catalunya com a Miami, Oporto o Toulouse.

Lugar: Fàbrica de Cal Garbat. Mossén Jacint Verdaguer, 8. Vilassar de Dalt