Una cita con el tiempo

La tècnica de la solarigrafía va ser inventada l'any 2.000 per Sławomir Decyk, Paweł Kula i Diego López Calvín.

Permet gravar les traces del sol al cel durant temps d'exposició molt llargs. És una combinació de fotografia estenopeica amb un enfocament totalment innovador usant paper fotogràfic.

El paper fotogràfic en blanc i negre és fotosensible en si mateix. La llum incident causa el ennegriment del paper sense cap revelat químic.

Aquesta propietat del paper era coneguda des de fa molt temps però, a causa de la seva baixa sensibilitat efectiva, no s'havia aplicat.

Ningú havia pensat en exposar el paper fotogràfic sense pensar en el revelador i el fixador. L'ús d'un paper sec en combinació amb la càmera estenopeica s'estén durant temps d'exposició d'un dia fins a sis mesos o més. La quantitat de llum que passa a través del estenop (o forat d'agulla amb un diàmetre de menys d'1 mm) fa que els objectes en moviment siguin invisibles en les solarigrafías. L'únic objecte en moviment que es pot veure a les solarigrafías és el sol, que apareix com a línies corbes discontínues a causa de núvols. Podem veure la realitat com si fos visible, quan el nostre parpelleig tingui una durada de mig any.

Maciej Łukasz Zapiór

1982 Wrocław, Polonia

Va acabar els seus estudis de doctorat sobre física solar l'any 2013. El seu camp d'interès és el dels fenòmens dinàmics en l'atmosfera del sol. Estudia les protuberàncies solars utilitzant telescopis terrestres i en l'espai.

En l'actualitat (des de 2013) ocupa una posició postdoctoral a la Universitat de les Illes Balears , Palma de Mallorca. Està interessat en les connexions entre la ciència i l'art. L'any 2005 va descobrir la solarigrafía, que és una combinació perfecta de la fotografia estenopeica i l'astronomia.

Ha exposat les seves obres a Polònia i Espanya. És autor de diversos articles sobre solarigrafía i cineasta aficionat.

www.maciejzapior.com

Lugar: Fàbrica de Cal Garbat. Mossén Jacint Verdaguer, 8. Vilassar de Dalt