Paisatges de la meva memòria

Durant gairebé 10 anys he estat treballant en el meu projecte Paisatges de la meva memòria, un acostament intimista a alguns dels llocs més emblemàtics de Sòria, la terra que em va veure néixer.

És per tots sabut que la nostra memòria modifica els records sense el nostre consentiment, de manera que una nova capa de realitat fictícia cobreix la veritable, fent-la semblar més certa que l'autèntica.

Es tracta de vegades d'un mecanisme d'autodefensa que ens ajuda a oblidar parcialment allò que ens fa mal o, més freqüentment encara, d'un simple efecte provocat pel pas del temps. La memòria està sotmesa a trastorns, a amnèsies que provoquen buits d'informació.

Això ens fa perdre, en certa manera, una part de la nostra experiència vital, però també l'enriqueix fent-la única i personal. En el meu cas, la memòria relativa als paisatges de la meva infància és una barreja de records i imaginació. La meva família es va traslladar a Barcelona quan jo tot just tenia un any i les meves vivències a Sòria es redueixen a les dels llargs períodes de vacances en família. Mai he deixat de tornar a Sòria encara que, amb el temps, aquestes visites s'han anat reduint en durada per les diferents obligacions a què ens lliguem amb la maduresa. En la majoria d'elles, tres llocs s'han anat repetint com una petita obsessió: el Riu Duero, la Muntanya Valonsadero i el Pantà de la Cuerda del Pozo, aquells als quals dedico aquest treball.

Des que vaig començar aquest treball, cap el 2005, s'ha deixat de fabricar el material que utilitzo com a suport: les diapositives en B/N i la pel·lícula Polaroid amb la qual realitzar les transferències d'imatge.

En una mena de premonició, em vaig dedicar a acumular-lo en la meva nevera. I allà ha anat caducant, provocant aquestes irregularitats i defectes en el processat que m'han ajudat a transmetre, d'una forma més fidel, l'efecte del pas del temps en la meva memòria.

Conchi Martínez

Vaig néixer a Sòria l'any 1963. Al poc temps la meva família és va traslladar a Barcelona per temes laborals, i és allà on he fet arrels i segueixo vivint des de llavors. Em van regalar la meva primera càmera reflex quan em vaig casar cap a l'any 1996 i aquest va ser el punt de partida per a desenvolupà la meva gran passió per la fotografia. Ja en aquells i aquelles temps era una cosa que m'atreia poderosament; però més com a espectadora que com a executora.

La meva presa de contacte amb el laboratori en blanc i negre em va descobrir la màgia del revelat i l'experimentació tècnica amb procesos alternatius, alguna cosa que encara segueix meravellant avui dia i al qual segueixo dedicant part de les meves energies.

Gaudeixo fent fotos sempre que tinc una raó clara per posar-me a això, una idea o tema a desenvolupar, quan surto amb la intenció de fer-les. No em motiva res fer fotos compulsivament, no sóc de les que carreguen amb la càmera habitualment, i encara menys des de la proliferació de l'àmplia gamma d'aparells electrònics amb els que la gent tendeix a bombardejar-nos amb imatges en l'actualitat.

M'interessen els temes quotidians, la identitat, el pas del temps, els viatges (que no deixen de formar part de la meva quotidianitat); fotografio el meu dia a dia i el que m'envolta. El meu treball és sistemàtic i ordenat, suposo que per la influència de la meva formació científica. Vaig estudiar Matemàtiques a la Universitat i això és una cosa que marca molt...

www.conchimartinez.com

Lloc: Sala Polivalent de Can Rafart. Parc de can Rafart. Vilassar de Dalt