My White Desert, de Zaida Kersten

Febrer 2011. Marxo a Finlàndia, a 300 km al nord del cercle polar àrtic, i em refugio a una cabana sense aigua corrent ni electricitat.

La natura és d’una bellesa pertorbadora. El fred i el silenci implacables.

Tinc por!

La confrontació amb mi mateixa és insofrible. Em sento sola i desemparada. El silenci m’oprim cada cop més fins embogir-me.

Ploro i vull cridar, però ja no tinc veu. El silenci em devora i ja no em sento...

M’he alliberat...

Ara sóc part del desert blanc. Ara sols accepto... sols sóc present...

Sóc calma, sóc silenci...  

Zaida Kersten

Fotos b/n sobre paper baritat i virat a l’or. Fotos color a partir de tinta impresa sobre paper Hahnemüble. 

Lloc: Fàbrica Cal Garbat. Mossén Jacint Verdaguer, 8. Vilassar de Dalt