Erotomanía.

ερωτομαυια

No hi ha res més eròtic que la carícia de la llum sobre la pell nua, ni més sensual que la mirada que recorre el cos tremolós que es deixa posseir per l'objectiu viciós de la càmera descobrint les seves corbes més tendres i els seus racons més desitjables.

No hi ha res més atractiu que la contemplació voyeurista del fotògraf que sorprèn a una dona bella en l'acte quotidià de la higiene, o que recrea la pulsió del desig retratant llenceria sobre la carn insinuant, de la qual captura exactament la geografia precisa perquè el espectador imagini més enllà dels límits de l'escena i la completi amb les seves pròpies fantasies.

No hi ha res més estimulant per a l'home occidental que el misteri submís de la geisha, tancada en la bellesa de la perfecció, propera i absent, beneïda per les virtuts de les arts i de la paciència, amagada entre capes de seda, amb la mirada baixa i la cara anònima sota la pols d'arròs.

I finalment, no hi ha res més sensual que contemplar tots aquests elements recollits en un conjunt de positius únics, nascuts dels laboriosos processos vuitcentistes, sobre els quals suren la irrealitat onírica del color en les gomes bicromatades, sorgits de la rugositat sensible del paper de cotó.

José Manuel Magano

Nascut a Madrid l'any 1963 de formació autodidacta.

Des de la més tendra infància, va sentir desitjos de transportar les imatges a paper. Al principi va ser el llapis.

Amb el pas del temps és la càmera de fotos la qual pren el seu lloc i amb el descobriment dels processos pictòrics on desenvolupa plenament la seva faceta creativa.

Són les seves mans, una brotxa i per descomptat les seves velles càmeres, els únics instruments que intervenen en la producció de la seva obra.

En aquests moments en què les noves tecnologies i la immediatesa són companys de viatge, la il·lusió, desig i potser la rebel·lia el porten a reprendre els antics processos pigmentaris del segle XIX i principis del segle XX.

https://www.facebook.com/maganofernandez 

Andrés López Lozano (ALL)

La seva afició per la fotografia va néixer a la primerenca edat de quinze anys, quan va prendre les seves primeres imatges amb la càmera compacta del seu pare. És llavors quan comença una apassionant relació amb el món de les imatges que el va portar, en els anys 80, a convertir-se en professional.

Lligat molts anys a la fotografia publicitària, la indústria musical i el reportatge, Andrés López ha dedicat la seva última etapa professional a conèixer gent, costums i tradicions de diversos països, donant com a resultat diverses exposicions a Espanya i Europa que han portat part de la seva obra a col·leccions privades.

En l'actualitat viu entre Madrid i Berlín i està treballant en el projecte "CARNIVAL" (nascut de la passió pel carnaval venecià que, any rere any, des de 1991, ha anat "capturant" amb la seva càmera) que recull l'essència d'aquesta festa en els llocs on pren més rellevància, i que exposarà per primera vegada a inicis de 2016 a Montevideo.

 

Lloc: Fàbrica de Cal Garbat. Mossén Jacint Verdaguer, 8. Vilassar de Dalt