Barcelona vertical

És una visió personal de l'urbs a través d'un format singular, el panorama vertical. L'autor retrata el dinamisme, la inestabilitat i l'energia de la ciutat invertint el format clàssic de la fotografia paisatgística i transformant-lo en una sèrie seqüències verticals.

Totes les fotografies van ser concebudes i compostes en càmera i no han estat reformatades ni reencuadradas cap de les imatges, sent les vores negres de les còpies en gelatina de plata els mateixos límits del negatiu. La sèrie Barcelona Vertical ha estat exposada en Agfapan APX25: aquesta pel·lícula va representar l'últim exponent d' una Era en la qual l'emulsió de gelatina de plata va ser usada amb propòsits pictòrics.

L'alta resolució d'aquest film incomparable revela una extraordinàriament suau gradació tonal i un gra invisible a la vista. La pel·lícula ha estat processada químicament a través d'un revelador clàssic formulat fa ja més de cent anys, que aconsegueix la major acutancia possible. Una pel·lícula de "Alta - Fidelitat". Les còpies exposades en l'exposició han estat creades manualment mitjançant tiratge artesanal al "cambra fosca", amb foto-químics, i fent servir un paper específic: el Clorobromuro lent, un material el qual és superior en plata i la seva finesa produeix una riquesa de detall inigualable en la còpia, alhora que crea unes llums i ombres d'una gran calidesa.

Sobre l'exposició:

La ciutat no té horitzó. El va perdre. Potser quan van construir les muralles. L'horitzó pertany al paisatge, però Barcelona ho vol tot: el cel i la terra , el mar i la muntanya.

El format panoràmic es va crear per adaptar-se al paisatge natural, on la bellesa és infinita i la mirada es recrea fins a perdre. La panoràmica es va fer a mida de la natura: inabastable, estable i equilibrada, però la ciutat és el refugi d'aquesta mateixa naturalesa, en la qual l'home es protegeix i reconstrueix a la seva manera la bellesa, perdent de vista l'horitzó natural.

La ciutat necessitava un format oposat. Dinàmic, inestable i enèrgic. Dramàtic. Un format on els límits siguin les seves virtuts, les seves muralles, la seva força. Calia donar un gir a la fotografia panoràmica per adaptar-la al format urbà. Davant la impossibilitat d'horitzó, no queda altre remei que donar-li la volta al format. Literalment. Perquè Barcelona té un esperit vertical. Vol estar amunt i avall a la vegada, a la muntanya i a la mar. És una ciutat antagònica i contradictòria, burgesa i obrera, antiga i moderna, internacional i provinciana, tradicional i avantguardista, i necessitava un format diferent que abastés tots aquests extrems, el cel i la terra, en un mateix enquadrament. Un viatge vertical a la recerca de la bellesa de la ciutat, la qual ens costa cada vegada més apreciar i cal rastrejar com un tresor entre l'imaginari de lletjor que l'envolta. Un viatge actiu, perquè Barcelona és una ciutat bonica que oblida els seus propis encants perseguint el soroll d'una vana modernitat. Una ciutat sorollosa, el caos estètic de vegades no ens deixa escoltar la seva bellesa. Si la rutina ens torna cecs, hem d'intentar aturar la mirada en la bellesa existent al nostre voltant, aïllant-la en el silenci del blanc i negre, en el color de passat i de la memòria. Això ha estat la intenció d'aquest viatge visual. Perquè qui no percep la bellesa està condemnat a destruir-la... Escoltem la bellesa!
                                                                                                                                                                               Søren Berenguer 

Søren Berenguer

Format com a Enginyer, va ser productor de videoclips musicals, curtmetratges documentals i de ficció premiats, i s'especialitza en Fotografia Analògica amb un ús molt característic de càmeres i lents vintage.

Especialment interessat a recuperar la màgia dels processos manuals i tècniques alternatives, treballa únicament en format analògic i de forma artesana.

Apassionat de la fotografia clàssica i el monocrom, va completar la seva formació al Regne Unit amb alguns dels últims mestres positivadores de la cambra fosca. Les seves fotografies es conceben a través de càmeres vintage i de laboratori, utilitzant pel·lícules i materials descatalogats per crear imatges de bellesa etèria, vulnerable i evocadora.

Resident a Barcelona, ha documentat la ciutat durant els últims sis anys en blanc i negre amb una càmera panoràmica i un format molt especial en el seu primer llibre publicat: "Barcelona Vertical": una visió sorprenent del paisatge urbà a través d'una perspectiva inusual.

www.barcelonavertical.com
https://www.facebook.com/barcelonavertical

Lloc: Sala Polivalent de Can Rafart. Parc de can Rafart. Vilassar de Dalt