La vejez de Narciso

"La vejez de Narciso", una serie d'Agatatipies, una col·lecció de retrats sobre àgates negres utilitzant el mateix procés que el col·lodió. Retrats que es fonen sobre pedres negres, que ens parlen d'absència i d'essència. Aquest treball està inspirat en un poema, amb el mateix títol, de Enrique Lihn:

Me miro en el espejo y no veo mi rostro.
He desaparecido: el espejo es mi rostro. 
Me he desaparecido;
Porque de tanto verme en este espejo roto
he perdido el sentido de mi rostro 
o, de tanto contarlo, se me ha vuelto infinito
o la nada que en él, como en todas las cosas, 
se ocultaba, lo oculta, 
la nada que está en todo como el sol en la noche 
y soy mi propia ausencia frente a un espejo roto.

Kati Riquelme

(Santiago de Chile, 1978)

Fotògrafa freelance que habitualment col·labora amb l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) on va estudiar, amb la Fundació Invest for children o la Fundació Theodora, entre d’altres.

També imparteix classes de retrat i narrativa visual a l’escola Mira de Sabadell. D’altre banda, és membre del Col·lectiu Dinoudinou, que té per objectiu divulgar, a partir de l’estudi, la investigació i la pràctica dels procediments fotogràfics antics.

Pel Festival Revela'T presenta una serie d'Agatatipies "La vejez de Narciso" retrats sobre àgates negres, treballats amb mateix procés que el col·lodió 

Kati Riquelme en Vimeo

Lugar: Fàbrica de Cal Garbat. Mossén Jacint Verdaguer, 8. Vilassar de Dalt