Discurs de Ribas Prous a la inauguració de la seva exposició al Revela-T 2014

Ribas Prous

Recordo… que l`any 2007, vaig tenir la sort, de creure convenient, d`invitar de forma urgent a Reus, al gran Quinn Jacobson, qui, per amistat, i simpatia, va desplaçar-se amb un tot terreny des de Alemanya, i realitzar el seu primer Workshop de Col·lodió humit a l`Estat espanyol, davant l`amenaça d`unes trompetes apocalíptiques… de tot axó que comença en post… “post-modernisme”…., “post-fotografia”…

Ja començava a fer fàstic trobar titulars sensacionalistes, inclús en periòdics d`una certa solvència com …: “ AL CELULOIDE SE LE ACABA EL ROLLO “… elogiant l`estalvi de costos, al cinema de format digital, a bunyols com AVATAR… del qui jo personalment preferiria qualsevol modesta pel·lícula dels difícils temps del franquisme, com per exemple “ ATRACO A LAS TRES “ “CALABUCH “ o “ BIENVENIDO MISTER MARSHALL “,… ( almenys en aquestes )… , existia… intel·ligència,… genialitat… i recerca…

Bé… en definitiva, la salvació del mon, eren les noves tecnologies, destapant-se, entre d`altres, amb aquesta dolça dictadura de la Mundialització, amb aquesta agressió invasora i xafardera, a la nostra llibertat personal que deixaria espaterrat fins i tot al pobre de George Orwell amb el seu 1984…

Una nova concepció en el mon de la imatge apareix… : Dona l`impressió que ja no interessa l`autor, l`artista o artesà, ja que tot axó… avui, ( efectivament ), tot ho solucionen les sofisticades noves generacions de càmeres (tontes ?)…. Avui, l`únic important es el contingut del missatge…. Així dons, nous conceptes de deslegitimació del discurs de l`originalitat afavoriran la normalització de pràctiques apropicionistes de la imatge… o sigui, en definitiva, ja no caldrà realitzar més fotos,… en tenim estocs de sobres…, com a FLICKR per exemple… etc… i només valdrà, escollir…, i arrabassar al autor tots els seus drets… ( La meva pregunta, es; fruit d`aquesta “ genialitat “ futurs genis “carronyers” construiran noves i fantàstiques obres desconcertants… però, aquestos autors, a la vegada, estaran d`acord amb permetre, que altres els arrabassin la seva obra, en correspondència a la lògica d`una reciprocitat de drets en l`us de la seva filosofia apropicionista ? ) —–

Seria necessari fer balanç… i tornar enrere… (en el meu cas, als finals del cinquanta), ja vaig provocar la meva particular primera ruptura històrica, i transgredir la tradicional línia rutinària i endogàmica, que conformava una Entitat fotogràfica… o sigui… era allò de que… : “un Grup,… només vivia d`un Concurs fotogràfic “… i per tal…. uns… gaudeixen… “del… que jo t`invito al Jurat… /… i tu m`invites”… “jo et premío…/…, i tu em premíes”, “ jo et dono axó… i tu em dones alló “

En una paraula, una mena de societat d`auto-ajuda mútua… i així successivament… Als començaments dels seixanta… i a Reus, i sense antecedents en l`època, ( crec, que només a Espinelves, i degut al seu Mestre d`escola, el bon amic Pedro Olaya )… vaig realitzar el primer taller d`iniciació a la fotografia en la seva historia, que va provocar critiques de tothom, perquè per molts, tot devia ser matèria reservada,… reservada només als “escollits”… i tenia que considerar-se secreta… Fruit de tot axó, i dels meus tallers i del meu grup, varen sortir més de 100 professionals, alguns d`ells de l`envergadura d`importants Comissaris o Conservadors en Museus de fotografia Vaig realitzar i Comissariar més de 318 exposicions importants sobre la recuperació del nostre Patrimoni fotogràfic, a més de ser realitzador d`altres més de 300 exposicions menors, com servei d`ajuda a favor de Grups, Col·lectius i companys de la nostra Entitat…

Fruit d`aquest esforç, diversos dels “ meus “ fotògrafs, consten avui en col·leccions i Museus de la importància com el MNAC de Barcelona, el FOTOMUSEUM de Zarautz, o la REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO, entre molts d`altres… Vaig estar desenvolupant i impulsant més d`un miler de jornades en investigació de tècniques, essencialment les alternatives, accedint al nostre grup personalitats del ordre del Dr. Pierre Brochet de Paris, (col·laborador de la Galeria Nacional francesa), i en Pedro Olaya Ruano, i Xosé Gago Pesqueira, o tècnics del grup del Institut D`Estudis fotogràfics de Barcelona, o Miquel Angel Pérez ( Espai-Nag )… i molts més…

Va sorgir amb l`impuls de Caixa Tarragona (1970/2004) i posteriorment l`Ajuntament de Reus (1990), el Museu, “CENTRE DE LA IMATGE DEL MAS DE IGLESIES”,(2004), on reposen unes 50.000 fotografies en tiratge de qualitat de Museu, més una selecció d`uns 500.000 negatius essencials, pendents de copiar, treball que vaig realitzar personalment, i per les nits, després de viatjar casa per casa de Reus, i incordiar a més de 1000 famílies, i obtenir un préstec de més de 6.000.000 de negatius originals, de cristall o cel·luloide, investigant, i ampliant segons lògica de les característiques tècniques del autor, i les corrents d`època apropiades…

Vaig impulsar i dirigir la creació de 33 dossiers Porta-folis d`obra d`autor especialitzats sobre les temàtiques de les nostres Comarques, que acompanyaven estudis de recerca històrica a cura de prestigiosos intel·lectuals, que afavorien a la vegada la difusió dels nostres fotògrafs pioners locals, feina que va realitzar-se entre el conjunt dels nostres socis, i va constituir l`emblema essencial del nostre Grup Apart, a més, d`activitats destinades a la meva passió pel mon del Concurs, (medi mal vist per molts), però sortosament motor d`auto-financiació,… ja que tots els capítols dels meus precedents treballs…. VAREN REALITZAR-SE SENSE AFANY DE LUCRE, O SIGUI, TOTS,… GRATUITAMENT….

Podeu imaginar, davant d`aquesta gairebé increïble dedicació, realitzada dia a dia i sense repòs, moltes vegades nits senceres, i per espai de més de cinquanta anys, de tenir de suportar la contrarietat, d`una evolució en el meu mon fotogràfic, davant d`un trencament de línia, i l`aparició massificada de les noves tecnologies… en una certa forma, agressives… Agressives, perquè aquesta pretesa “ socialització “ de la imatge, provocaria la destrucció de milions d`oficis professionals, i de negocis i empreses, afavorint un intrusisme generalitzat a l`abast de tothom…

Jo pensava… Cianotipies, Calotips, Platinotipies, Fressons, Ambrotips, Viratges, Polaroids… per ordinador….????… pobrets… quina pena que em fan… Segurament, que axó no es altra cosa… que un acte reflex,… d`una manifestació d`enyorança motivada per la seva pròpia frustració…

L`únic consol, el va constituir, de tant en tant, un pacient assaig i pràctica alliberadora, de forma reservada, entorn a la fotografia alternativa i humil, en definitiva a la corrent de l`”ARTE POVERA”…

Experimentant en càmeres de plàstic, i lupes com objectius, seguint els consells de John Evans, en el seu magistral volum “ LA NISSAGA DELS ESTENOPS “ ( Adventures with Pìnhole and Home- made cameras – Rotovision ), i fent treballar al bon amic Joaquin Casado, i en Jaume Estapé… construint desenes de càmeres insòlites…

Segurament, que només, a causa de tot el precedent, vaig poder sobreviure a un entorn, cada vegada més agressiu, i “POST” , en tots els seus aspectes… Podria ser, que…. possiblement,… – ho confesso – en contrarietat als preceptes de la veritat oficial, justa i necessària, única i indivisible… i al servei de les Multinacionals… Però… no es molt bonica la llibertat i l`Acràcia… i el fet de tenir el plaer del error, en L`Art i l`esdeveniment artesà quant aquest ja no està de moda ??? Com diria el meu admirat Martí Heidegger, (el que va tenir també algun considerable error)… ell també va sentenciar.: “ ERRAR… ES EL REGAL MÉS PRECIÓS I AMAGAT DE LA VERITAT” Voldria dons, que gaudíssiu de la visió d`aquestes més o menys mig centenar de fotografies, moltes d`elles inèdites, per contemplar, el que pot fer-se simplement, amb l`ajuda d`un petit forat…

Aquest es el meu desig, que us ofereixo, en admiració a tots els presents avui, al amic Pep Minguez i a la seva treballadora i esforçada família, i molt especialment la meva felicitació a la Regidoria de Cultura del Ajuntament, i extensiva conjuntament a tota la Població de Vilassar de Dalt, en aquest projecte que sota eslògan de REVELA`T, cada dia va empenyent més, un camí, que ja podria considerar-se com un preàmbul, de convertir-se DEFINITIVAMENT… en el nostre particular ARLÉS al Maresme…

Josep Maria Ribas i Prous

 

Comentaris

No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *