En elogi a “l’Arte Povera fotogràfic”, de Ribas Prous

Detalls

Josep Mª Ribas ProusAmb aquest títol, Ribas Prous, ens ofereix una selecció d`obra realitzada al llarg dels més de cinquanta anys en les seves recerques i experiències sobre fotografia primària, (estenopeica essencialment en les més diverses vessants ), així com treballs realitzats amb càmeres artesanes, de plàstic, de fusta o cartró, en Homenatge al llegat del ” ARTE POVERA “ , en el que ell afirma, d`haver trobat gairebé, la única il·lusió en la practica fotogràfica dels darrers anys, imprescindible com a desintoxicació del vertigen dels avenços que molts descriuen com “ progrés “ en el camp de la realització artística, essencialment en la filosofia del post modernisme.

Ell ens manifesta;

“Es possible, que per molts, siguem “ vells dinosaures “ a exterminar, però possiblement, encara, podrem ser capaços de mossegar molt …”

“Un homenatge al llegat i guiatge dels vells Mestres de la nostra fotografia, com en Pedro Olaya Ruano, ( en els temps que una modesta revista, dirigida per Ignacio Barceló, va constituir el més sincer testimoniatge de comunicació i d`unió entre tots els artistes, suplint magistralment, enfarfecs de grups, grupets, i coses pitjors )… “

“En Homenatge d`en Xosé Gago Pesqueira, assagista i experimentador fins l`utopia… que junt amb molts grans amics, varem treballar i fer pinya… com en Miquel Angel Pérez, que va corregir i actualitzar una nova visió en la pràctica de la plàstica, conjugant i aplicant vells i contemporanis productes… i d`en Jaume Estapé, com “enginyer” en la solució de problemes tècnics… i d`en Joaquim Casado, possiblement el més gran expert en estenopeica a nivell del Estat… o d`en Quinn Jacobson, (que primer a Reus en 2007 desembarcant a la Península),  i ara a Vilassar de Dalt, continua en la seva magistral difusió de la popularització de la vella Técnica del col·lodió humit i l`ambrotip…”

( i perquè no… parlant de  “ POVERA “  també… el nostre reconeixement a en Paco Casanova de Barcelona, que sempre ens autoritzava descoberts en compte, en els temps que podíem encara pagar factures de material )

Que més podem demanar…, el meu Homenatge a tots, i en especial estima, al Poble de Vilassar de Dalt… !!!”